S’usa per a expressar que algú té una cara redona i gran.
En Coses típiques de la Marina, la meua comarca, de Francesc Martínez i Martínez –adaptació de Manuel Sanchis Guarner–, podem llegir:
Al cap de pocs mesos li llevaran al criançó els bolquers, els quals seran guardats en el cul de la caixa per a quan en “compren” un atre. El xiquet té ja la cara com un pa de dacsa, blanca i gruixuda, amb les galtes bossudes, la boca badada i les seues dos barbes, i amb el cos com una pasterada de coques de vint-i-quatre hores, amb més plecs i arrugues en cames i braços que un llibrot de faristol, i amb uns peuets i unes manetes que semblen sobrassades d’estiu: dóna glòria de vore’l, el monyicot, que riu un bajoc, o a lo millor plora i brama com un jònec.