cara com un mapa

S’empra per a dir que a algú li han pegat a la cara i li l’han feta plena de blaüres, arraps, ferides, etc.

En La vida secreta de Marta, de Joan Pla, podem llegir:

–Filla! –va exclamar sa mare–. Qui és el salvatge que t’ha fet la cara com un mapa? El xic eixe que…?

En la novel·la Societat limitada, de Ferran Torrent, trobem:

–Sí. Mire les taques que m’han fet a la jupa, els malparits. Senyor Cordill, allò pareixia un saló de l’oest. Han entrat els policies i han començat a remar a tort i a dret. Jo, que com vostè sap no m’agraden gens ni miqueta els embolics, me n’he anat a un racó, però en això he vist que un parell d’ous s’estavellaven en la facial del vocalista. Tenia la cara com un mapa. He pujat a l’escenari a ajudar-lo, perquè el tio semblava que s’havia quedat cego. Ei, volia guanyar-me la seua confiança.