1) S’usa per a expressar que algú no pot pensar amb claredat, que està confús per qulsevol motiu, sovint perquè l’atabalen.
2) S’usa per a expressar que algú té el cap embotat, espés, a causa d’un constipat o alguna altra malaltia.
S’usa, normalment, amb els verbs tindre o fer.
Els fragments següents pertanyen a la novel·la La casa de les flors, de Joaquim Gonzàlez Caturla:
Us va parlar de canvis i de llibres prohibits que ara podíeu comprar. Cada dia que passava, ja ho havíeu comentat Adela i tu, la trobàveu canviada i us va fer el cap com una trona fins que no us aturàreu davant una caseta que tenia una senyera tot al llarg, on va comprar-se quatre o cinc llibres, alguns d’ells en valencià.
No sabies com dir-li que no, que et mudaves de casa, que t’havies discutit amb la teua germana, que últimament tenies el cap com una trona, però vas somriure-li, nerviosa tu també.
En Després de les tenebres i altres narracions, de Josep Lozano, podem llegir:
Amb la portera, Madame Bonfête, tinc un tracte familiar. A ella li agrada molt fer barret, i jo li aguante, estoicament, les seues garleries. Cada dia em fa el cap com una trona referint-me les coses més fútils.