1) S’usa per a expressar que algú no pot pensar amb claredat, que està confús per qualsevol motiu, sovint perquè l’atabalen.
2) S’usa per a expressar que algú té el cap embotat, espés, a causa d’un constipat o alguna altra malaltia.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
Quan hages de tornar, no vingues amb els xiquets, perquè a mi em posen nerviós i no puc fer-me l’ànim! A mi em maregen i em fan el cap com una perola! Deixeu-me estar! Aneu-vos-en ja!
Xavier Roig, en l’article d’opinió ‘Són catalans, els que menteixen’, publicat en el diari Ara, de Barcelona, escriu:
En un determinat moment l’home va preguntar si a Catalunya hi havia problemes de convivència. Un dels comensals, conegut militant català del partit, ho va aprofitar per posar-li el cap com una perola: que si es prohibia parlar castellà als col·legis, que si es discriminava qui no era catalanista, etc.
S’usa, normalment, amb els verbs tindre o fer.
NOTA: És una llàstima que Jordi Raül Verdú empre la construcció acastellanada “posar nerviós” en lloc de la nostra construcció genuïna “fer nerviós”. Ara bé, també he de dir que en aquest mateix llibre, Contalles de iaios i iaies, va escriure que manera correctissima i molt encertada “Es va fer malalt […]” –així ho vaig llegir en l’original que l’autor va tindre l’amabilitat d’enviar-me–, i en l’editorial li ho varen canviar per “Es va posar malalt […]”. Un canvi molt lamentable.