1) En sentit real: ‘un cap molt gran’.
2) En sentit figurat, s’usa per a dir que una persona és molt obstinada, molt cabuda, d’idees fixes.
Heus ací un fragment de la descripció que fa Piula del rei Matarot en l’obra La infanta Tellina i el rei Matarot, atribuïda al pare Francesc Mulet:
Les cames com dos ballestes,
però que no és estevat;
els peus de rajola i mitja,
lo ventre com un tabal;
lo cap com una barcella;
la cara com un gegant;
i d’açò lo que més li agracia
és una berruga al nas,
com una grossa albargina
que fins la barba li cau.
Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega aquest modisme comparatiu que definix de la manera següent:
tindre el cap com una barcella Ser tossut/uda. Ex.: No et faces il·lusions, que ella no vol ser nòvia teua; és que tens el cap com una barcella. SIN.: tindre el cap dur, ser entusiasmat/ada.
Una barcella és una unitat antiga de capacitat per a mesurar grans. La barcella de València equival a 16,75 litres, la d’Alacant a 20,775 litres i la de Castelló a 16,60 litres.
També s’anomena barcella el recipient que té la capacitat d’una barcella. Eixe és el significat que té la paraula barcella en aquest modisme comparatiu.
S’usa, normalment, amb el verb tindre.
NOTA: El fragment de La infanta Tellina i el rei Matarot que he posat d’exemple està adaptat a l’ortografia normativa per Rodolf Sirera.