S’usa per a expressar que algú no pot pensar amb claredat, que està confús per qulsevol motiu, sovint perquè l’atabalen.
En la novel·la Com la flor blanca, de Manuel Joan i Arinyó, podem llegir:
L’oncle Lluís, doncs, barber de professió, que, a banda de tallar un tros d’orella de tant en tant, tenia com a màxima gesta vital reconeguda el fet de ser amic personal del cantant Miguel Burro Fleta, va mamprendre Johnny pel seu compte i li va fer un cap com un timbal: […]
En la novel·la Tota d’un glop, de Pasqual Alapont Ramon, llegim:
He fet venir Eduard a casa, tenia el cap com un timbal i no em trobava en condicions d’anar a treballar.
En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, trobem:
Amb el cap com un timbal d’escoltar raons, atendre peticions i dictar procedents provisions provisionals que el pròvid protonotari traslladaria a escrits pautats segons la minuta del secretari, la reina titànicament havia repel·lit els badalls mentre Francesca Castellet discursejava a plaer.