S’usa per a expressar que algú no pot pensar amb claredat, que està confús per qulsevol motiu, sovint perquè l’atabalen.
En la novel·la Els treballs d’Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, trobem:
Hèrcules, que arribà a les portes de la ludoteca amb el cap com un tambor, es va sentir íntimament agraït de tindre un lloc on tancar-se i fugir de tot aquell desori.