S’usa per a expressar que algú no pot pensar amb claredat, que està confús per qulsevol motiu, sovint perquè l’atabalen.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
Últimament li feu un cap com un tabal, dientli que li diràs, que sos pares eren uns tarrosos, y que sols ella podia aconortarlos; que mirara pel profit dels pobres vells, que estaven ya a la saltadora, no fora que Deu li assentara be la ma, que entonces serien els grapats.
En Un petit món del Pirineu, de Josep Pla, llegim:
Després de dues, tres setmanes de gropades alternades, intermitents, hom queda amb el cap com un tabal.
En la novel·la Tota d’un glop, de Pasqual Alapont Ramon, trobem:
El comissari Comes no el va rebre fins a l’endemà, i no de massa bona gana, val a dir. Havia passat la nit interrogant Eduard i tenia el cap com un tabal: en un primer moment, per minar la psique de l’adversari, li havia practicat la seua tècnica d’inducció psicològica.
En la novel·la El misteri de la lluna negra, de Francesc Gisbert, podem llegir:
–Ni tinc ningú que m’hi acompanye, ni ganes que ho facen. De manera que deixem-ho córrer i no rondines més. Em faràs el cap com un tabal!
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, llegim:
–Si és que sempre són els mateixos!, –tornava a barruntar en veu alta un al fons de la sala–. Per ací estem ja amb el cap com un tabal!
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada tabal, trobem:
Cap com un tabal: cap marejat o adolorit.
NOTA: Joaquim Martí Mestre arreplega aquesta comparança en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX). Josep Sanchis Carbonell arreplega fer un cap com un tabal en el seu llibre Bocaviu i indica que apareix en Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana. El Diccionari de la Vall d’Albaida arreplega fer el cap com un tabal que definix com a ‘atabalar, produir maldecap de tant de repetir les coses, atordir, marejar’. El DNV arreplega fer el cap com un bombo (o com un tabal) (a algú) i diu que significa ‘atordir-lo, atabalar-lo’.