1) S’usa per a expressar que algú no pot pensar amb claredat, que està confús per qulsevol motiu, sovint perquè l’atabalen o perquè sent sorolls molt forts.
2) S’usa per a expressar que algú té el cap embotat, espés, a causa d’un constipat o alguna altra malaltia.
S’usa, normalment, amb els verbs tindre o fer.
Jordi Raül Verdú, en La velleta refranyera, escriu:
–Què, ja estan fent-li el cap com un perol de bon matí?
En Això era una volta…, de Jordi Raül Verdú, trobem:
El van rebolicar més que de costum i li van fer el cap com un perol al pobre home, que no entenia per què a la seua edat havia d’anar a escola.
NOTA: El Diccionari de la Vall d’Albaida arreplega «tindre el cap com un perol: estar molt marejat a causa de soroll, excessiva activitat, etc. (Nloc)».