cap com un meló (o com un meló d’Alger) / caps com a melons (o com a melons d’Alger)

S’usa per a expressar que algú té el cap sense cabells, perquè és completament calb o perquè l’han rapat.

En la narració curta Dons del espirit sant, de Josep Bernat i Baldoví, publicada en la revista satírica El Tabalet, llegim:

No t’ apures, Tano meu, que si tú tens les dents postises, yo també porte peluca; y dit y fet pega un estiró al moño y es quedà en un cap com un meló, que sols li faltaba una poca ploma y un burro pera córrer la volta.

En Art i societat, d’Alexandre Cirici i Pellicer, trobem:

Akhenaton va tenir la valentia de desemmascarar-la en l’art d’El-Amarna, el qual va permetre que se sabés per primera vegada que un rei podia tenir estigmes de degeneració, una reina –bellíssima– podia ésser bòrnia, i unes princeses tenir el cap com un meló.