S’usa per a expressar que algú té el cap molt pelut i descabellonat.
Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 48 del 1r afegitó), escriu:
Casi totes son llargues y primes com á espingardes, en uns braços com á forques, unes mans com á raquetes, uns còsos com albardes, unes cames com á tirasos, uns pèus com á minjos, uns còlls com á faluques, unes cares morenes com les ròques del terreno, unes boques com á raps, unes orelles com á dotrinetes, unes selles com á márgens y uns caps com á estornells, y sobre tot mal forjáes ó garbáes, puix la ròba els plòra damunt, lo mateix que si l’ hagueren furtá.
NOTA 1: En l’entrada estornell del Diccionario General Valenciano-Castellano de Joaquim Martí i Gadea diu: «Tindre’l cap com un estornell. Tener la cabeza muy poblada de cabellos, y estos erizados y en desorden.»
NOTA 2: El modisme comparatiu tindre el cap com un estornell l’arreplega Lluís Fullana Mira en el Refraner valencià. També l’arreplega el Diccionari català-valencià-balear que dóna la meteixa definició que trobem en el diccionari de Martí i Gadea. No l’arreplega el DNV de l’AVL.