S’usa per a expressar que algú no pot pensar amb claredat, que està confús per qulsevol motiu, sovint perquè l’atabalen.
En l’escrit de Joaquim Amo Abad titulat Es sagalets, publicat en el núm. 264 del setmanari El Pueblo (de Monòver) de data 24 de novembre de 1906 i que també podem trobar en Cañisaes, el llibre de Munove, podem llegir:
Si no fora per es sagalets no hauría ninguna festa de poble que vallguera un chavo, ningún divertimén de carré s’entén. En es provesons ells van daván saltán y pegán beles. En la semana santa es trenquen la muñica tocán es matraques y al home que lleva el guió li fan el cap com un bombo, y no mel deixen quiet.
En Les claus de vidre: disset aventures de Lluís Arquer, de Jaume Fuster, llegim:
Aquest matí, quan he arribat, he donat la clau al senyor Gomis. Tenia el cap com un bombo. I no hi havia manera de treure’n l’entrellat. Un lladre professional no podia pas haver estat. A qui li pot interessar un… això… incunable? I aquells savis semblaven tan endreçats, tan honestos, tan bones persones… Vaig tenir una idea.
En La gran novel·la sobre Barcelona, de Sergi Pàmies, trobem:
En pocs segons, aconsegueix posar-li el cap com un bombo, no perquè el seu to de veu sigui desagradable sinó perquè l’home no està preparat per tanta loquacitat. Per protegir-se, desconnecta.
En la novel·la Tota d’un glop, de Pasqual Alapont Ramon, podem llegir:
–Eduard, no m’atabales, que tinc el cap com un bombo, ja n’hi ha prou d’endevinalles.
–Tu tens el cap com un bombo quan t’interessa.
En la novel·la Els cavallers del drac, de Manel Álamo, llegim:
Però he de reconéixer que l’estratègia d’aquells homes va ser perfecta. S’apegaren a mi, em feren el cap com un bombo i no se’m separaren fins que vaig fer l’acció de clavar-me la mà a la butxaca, per traure el moneder.
S’usa, normalment, amb els verbs tindre, posar o fer.
NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu fer el cap com un bombo (o com un tabal) (a algú) i diu que significa ‘atordir-lo, atabalar-lo’.