Confessar, dir tot allò que u sap, fins i tot coses que no hauria de dir.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, llegim:
Li donà propina llarga i l’espavilat venedor de diaris cantà més que un ceguet: –Quina és la millor fonda de València? – digué, repetint la pregunta–. La Fonda del Cid –contestà sense vacil·lar –, prop del Micalet.