cantar com una calàndria / cantar com a calàndries

1) En sentit real: cantar molt bé.

2) En sentit figurat: amollar algú tot el que sap sobre una qüestió determinada i que no volia dir.

En Un cabdell que algú va enredar, de Francesc Macià i Barrado, podem llegir:

[…] i que si no cantàvem de seguida la nostra malifeta segur que ens farien tastar l’amargós xarop de bastó, i segur que llavors acabaríem cantant com una calàndria i confessant la nostra condició de lladres de bestiar, […]