Cantar molt bé.
En la novel·la La venjança de Caterina, de Lourdes Boïgues, podem llegir:
M’imagine que ella acabaria la seua vida voltada d’aristòcrates que l’escoltarien cantar embadalits. Perquè, segons mon avi, cantava com un rossinyol.
En Dietaris de les eixides, 1900-1902 (Vol. II), d’Antoni Maria Alcover, trobem:
Dins aquest espay se col·loca la Capella de la Seu, composta d’una vuytantena d’atlots, que canten com a rossinyols.
En el poema Cançó en resposta a l’eixerida “Glosa Mallorquina” del gran amic del “Cançoner popular de Mallorca” Francesc de Borja Moll, dins Obra poètica, de Rafel Ginard i Bauçà, llegim:
Pastors i àngels, a estols,
amb panderos, xeremies,
cascavells i flabiols,
per fer somriure el Messias,
canten com a rossinyols.
En Sermons panegírics, de Miquel Costa i Llobera, podem llegir:
Entrant al florit verger de l’adolescencia, on revoletegen tantes papellones d’il·lusions, on canten com a rossinyols tants d’anhels incompresos, […]
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada rossinyol, diu:
Cantar (refilar, etc.) com un rossinyol: cantar molt bé. Acompanyen el Rd. Sr. Vicari tot un estol d’al·lotea cantant com a rossinyols, Alcover Cont. 215.