Cantar molt bé.
En la novel·la Els papers àrabs, d’Ivan Carbonell Iglesias, podem llegir:
–Jo cante.
–És veritat, canta com els àngels –corroborà Araceli.
En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, llegim:
Embruixat per aquelles dues veus que semblaven haver baixat del cel, féu cap a l’església. No hi entrà, es quedà al llindar de la porta amb el barret entre les mans i identificà, a través de la reixa, sor Magdalena i el fill de l’orguener d’esquenes cantant, en efecte, com els àngels, si és que els àngels cantaven així de bé.
NOTA: Lamente que Ferran Garcia-Oliver empre la construcció acastellanada “d’esquenes” en lloc de la nostra construcció genuïna “d’esquena”.