Es diu de qui està molt cansat.
Els ases, rucs o burros han sigut tradicionalment animals de càrrega i sempre els han fet treballar molt, carrejant coses d’ací cap allà. Lògicament, acabaven sempre molt cansats.
En la novel·la Júlia, de l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, podem llegir:
El xicot parlava amb tots els pulmons, repenjat en els braços de la Júlia, que tenia agafats pels colzes, i li escopia cada frase a la cara, amb uns ulls que feien por, fora d’òrbita. Rafelet cridava i plorava, i portava una ràbia de boig a sobre, que el deixà, a la fi, cansat com un burro que torna de l’era.
En la novel·la Vespres de sang, de l’escriptor otosí Joan Olivares, trobem:
Ara, també és veritat que no és el mateix quan ets un xicon, que et gites a la nit cansat com un ruc i t’alces nou l’endemà al matí, que ara que ja albire els quaranta, i vénen dies en què el cansament en compte de facilitar-me la dormida, me la sostrau.
Josep Sanchis Carbonell, en el seu llibre Quadern argentí, escriu:
Per això, de nit, cansat com un burro, et sobrepassa escriure tot allò que t’ha passat davant els ulls.