Viure (algú) en un lloc com si en fóra l’amo.
En la narració curta Del llaurador beneit i lo sastre espavilat, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
Allò ja no semblava marjal de collites; els cadells campaven com a amos i les granotes prenien el solet en aquelles ribes, tan delitoses per a elles, que millor paradís no trobaven en tota la marjaleria.