Completament callat.
En la versió catalana de Maria-Antònia Salvà del poema Mireia, de Frederic Mistral, podem llegir:
Com més, trotant, ell feia via,
tant més sa ràbia s’encenia;
i, per l’amarg despit, callat com un mussol,
un tal corcó son cor rosega
que als macs i tot mouria brega
(als macs de Crau, que ara encepega
la bèstia), i amb sa punxa travessaria el sol.
Fa referència a l’ocell de l’orde dels estrigiformes, de la família dels estrígids, espècie Athene noctua.
Les aus nocturnes tenen fama de ser completament silencioses, d’estar sempre totalment mudes, però això no és veritat. Els ocells nocturns, com els diürns, tenen els seus crits característics. Això sí: el seu vol és silenciós.