Romandre callat, mut, sense dir res en absolut.
Josep Lozano, en el conte Històries marginals, escriu:
Quiquet va callar com una tomba. I l’herbolari, segur i tranquil, li pagà un duro en menuts, producte de les almoines de la missa de deu.
En Estribord, d’Adolf Beltran, podem llegir:
Per exemple, jo tenia un oncle que havia sigut republicà blasquista i que es despatxava a gust contra Franco, en acabar de dinar, si tots els de la taula érem de confiança. En cas contrari, callava com una tomba.