Romandre callat, mut, sense dir res en absolut.
En el poema XVII d’Ausiàs Marc, podem llegir:
E d’aço·m planch e quedament treball,
e dins mi plor e calle com a mut,
e fir me cell qui·m degra sser escut,
trencant mon cor, e crit de mi no sall.
D’Amor ho dich, qui·m trenqua lo pensar
que per null temps sere per vos amat,
e per aço yo·m trob desesforçat
car tot assaig se causa d’esperar.
Isabel Canet, en la novel·la La copa dels orígens, escriu:
Bonzo va notar com Sílvia pressionava la boca de la copa contra el seus ronyons i callà com un mut.
En Arreplec de dades per a la història de Barberà, de Josep Porta i Joan Fuguet, llegim:
[…] com també ho feren escandalosament en lo mateix magatzem el dia 28 al passar per allí lo rector i vicari junts amb quatre preveres més acompanyant el predicador; però no calgué més per a fer-los callar com a muts sinó aturar-se al seu davant i fer un cigarro.
En la novel·la L’àngel de la mort, de Juane Gumbau, trobem:
Les bessones s’acostaren a la màquina però el soroll dels passos que feia una estona havien escoltat tornà a deixar els tres joves sangglaçats. El tres callaren alhora com a muts.
NOTA 1: En el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) de Joaquim Martí Mestre trobem aquest modisme comparatiu en l’entrada amic del gafaüt (pàg. 38): «”Sempre he callat com un mut, / y may he dit als que roben / sinó amics del gafaüt” (Tabalet, 207).» També arreplega Joaquim Martí Mestre el modisme comparatiu callar com un mut en el Diccionari de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864) en el seu context històric, en l’entrada mut (pàg. 454).
NOTA 2: En el fragment de la novel·la L’àngel de la mort que he posat d’exemple veiem que l’autor ens diu que uns personatges havien “escoltat” soroll de passos. Els sorolls no s’escolten, els sorolls s’ouen o es senten. Escoltar implica voluntarietat i els sorolls els sentim involuntàriament. Escoltar significa ‘parar atentament l’orella per a percebre determinats sons, especialment música, paraules, etc.’ i també ‘posar atenció a fi de percebre determinats sons, especialment paraules’. Sembla lògic pensar que els personatges en qüestió havien sentit soroll de passos de manera involuntària i casual.