1) En sentit real: fer eixir aire amb força tenint els llavis closos.
2) En sentit figurat: mostrar enuig, ràbia, molèstia.
3) En sentit figurat: fer ostentació de riquesa, de poder, de títols, de propietats, etc., fins i tot exagerant o falsejant la realitat. Gloriejar-se de les pròpies qualitats o dels propis mèrits. Vanar-se.
En la narració curta Sastre, músic, llaurador… i sempre sastre, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
[…] seguit de la sogra, tota sofocada bufant com una manxa […]
En el fragment següent de Marià Vayreda trobem el modisme comparatiu que estudiem:
I esgotats els llocs comuns de les seves habituals blasfèmies, sols sabia fer cruixir les dents com un senglar i bufar com una manxa de fornal.
Una manxa és un instrument que, accionat manualment, s’usa per a insuflar aire en determinats llocs com ara un fornal, un foguer, una llar, etc., amb la finalitat d’avivar el foc.
Les manxes xicotetes, com ara les que s’usen per a fornir d’aire un foguer o una llar, es manegen amb les dues mans, agafant un mànec amb cada mà. En canvi les manxes grans, com les manxes de ferrer que s’usen per a donar aire i avivar el foc d’un fornal, es fan funcionar imprimint a l’únic braç que tenen un moviment alternatiu cap amunt i cap avall, sovint estirant-lo amb una cadena, encara que en algunes el moviment és horitzontal, cap a un costat i cap a l’altre. Actualment les manxes industrials han sigut completament desplaçades pels ventiladors amb motor elèctric.
Cal aclarir que el vocable fornal (forn que s’utilitza a les ferreries per a calfar les peces de ferro que s’han de treballar), en valencià, és sempre masculí.