1) En sentit real i referit a una persona: fer eixir aire amb força tenint els llavis closos. Pot ser a causa d’una respiració forta i molt sorollosa produïda per un estat d’excitació, per un cansament molt fort, per un problema patològic o per altres motius i també pot ser produït de manera voluntària.
2) En sentit figurat i referit a una persona: mostrar enuig, ràbia, molèstia.
3) En sentit figurat i referit a una persona: fer ostentació de riquesa, de poder, de títols, de propietats, etc., fins i tot exagerant o falsejant la realitat. Gloriejar-se de les pròpies qualitats o dels propis mèrits. Vanar-se.
En Vida d’infart: la felicitat en temps del colesterol, de Lluís Masana, podem llegir:
El meu ritme inicial va ser ràpid, per sobre del que era habitual en mi en caminar, però encara no havia cobert una volta quan vaig començar a bufar com un cavall, no em vaig aturar però quasi, vaig minorar molt la marxa i, de manera més pausada però d’acord a les meves possibilitats, vaig finalitzar el meu recorregut.
Isabel-Clara Simó, en la novel·la Júlia, escriu:
Però era un xicot emprenedor, i l’ambient estantís de sa casa el feia bufar com un cavall espantat.
Vegeu: