Molt brut, tant en sentit real com en sentit figurat.
En Solnegre, de Baltasar Porcel, podem llegir:
El vell anava brut com un porc i respirava malament.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, trobem:
Anava brut com un porc i feia una pudor a absenta que tombava.
Àngels Moreno, en Cita a la matinada, usa el modisme comparatiu brut com un porc en sentit figurat:
Vaig intuir que dubtava, i allò em donà la seguretat que en tot aquell temps no hi havia hagut interferències d’informació i que tenia la batalla guanyada. Però em sentia brut com un porc.