Molt lluent.
En la novel·la L’estrep de Joan Olivares podem llegir:
A Enriquet no li eixien les paraules, es mirava aquell estrany objecte, negre i brillant com el xarol del tricorni de gala dels civils, i no es creia que poguera ser per a ell.
En Un text i una nota a peu de pàgina. Alopecia, de Josep M. Benet i Jornet llegim:
La seva cabellera llarga, lleument ondulada, negra i brillant com el xarol… La cara no era perfecta. Vull dir, tenia una cara bonica, pero li faltava o li sobrava no sé què. Ara, la cabellera… Quina estupidesa, no?