bramar com un posseït / bramar com a posseïts

1) En sentit figurat i referit a un ésser humà o a un animal: cridar molt fort a causa d’estar molt furiós, de patir un dolor molt fort o per qualsevol altra causa.

2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: cridar molt, de manera exagerada.

3) En sentit figurat i referit a un xiquet: plorar desesperadament. Cridar molt fort i d’una manera desesperada.

En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, podem llegir:

En lloc de bramar com un posseït i clamar venjança, aplaudí l’enginy dels dos versos que aparegueren un matí en la Sala del Consell de la vila: ¿Què li darem a la grassa bacona?