1) En sentit real i referit a determinats animals: emetre els seus crits característics amb força.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà o a un animal: cridar molt fort a causa d’estar molt furiós, de patir un dolor molt fort o per qualsevol altra causa.
3) En sentit figurat i referit a un ésser humà, a un animal o a qualsevol cosa: emetre sons molt forts, ensordidors.
4) En sentit figurat i referit a un xiquet: plorar desesperadament. Cridar molt fort i d’una manera desesperada.
En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, podem llegir:
–Serà el millor que podràs fer… Ai, si tu veies el Ponent! I m’estranya que no s’haja presentat ja; sempre ve a destorbar la pluja. No te’l vulgues trobar en un desnevat! Això brama com un lleó, udola com els llops, xiula com les serps, per tossals, plans i barrancs; arranca pins com a campanars i esguella carrasques com a esglésies… És cap de caps!