1) En sentit real i referit a determinats animals: emetre els seus crits característics amb força.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà o a un animal: cridar molt fort a causa d’estar molt furiós, de patir un dolor molt fort o per qualsevol altra causa.
3) En sentit figurat i referit a un ésser humà: cridar molt, de manera exagerada.
4) En sentit figurat i referit a un xiquet: plorar desesperadament. Cridar molt fort i d’una manera desesperada.
En la rondalla L’envejós d’Alcalà, d’Enric Valor, podem llegir:
Abd al-Maduix s’hi va fixar llavors, i un furor negre li va córrer de cap a peus. Després es tirà les mans al cap, i amb una no hi arribava, i amb l’altra li pegava la volta.Tenia un braç més llarg que l’altre!
–Brrrr! –va bramar com un bou.
En la novel·la juvenil Un pont sense baranes, de Vicent Sanhermelando, trobem:
Aquest ho va admetre sense donar-li importància, cosa que provocà la ira del cap de la banda, que es posà a bramar com un bou mentre els presents, atemorits, guardaven silenci.