L’expressió posar els braços com anses de cànter –és a dir, posar les mans en la cintura i els braços arquejats de manera que semblen les anses d’un cànter– s’usa per a denominar qui compon eixa figura com a senyal d’enuig, sorpresa, enfuriament, desafiament, etc.
En la narració curta Lo darrer Betlem, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
Bon Betlem armen quan fan a una burra d’orelles d’a pam, que tota enfurida, enceguerada, arma un sarrabastall de treinta mil dimonis, posant els braços com anses de cànter i soltant-li una fresca al sol de migdia.
S’usa habitualment amb el verb posar, però també pot usar-se el verb tindre.