1) Obrir la boca per a intentar respirar en els darrers moments de la vida.
2) Obrir i tancar la boca de manera semblant al que fa un peix quan es troba fora de l’aigua.
En la novel·la L’estrep, de Joan Olivares, podem llegir:
Encara se li fa la cara blanca com la paret i li venen els ois quan se’l representa estirat al seu costat, boquejant com un peix fora de l’aigua i amb la sang brollant-li a borbolls.
En la novel·la El metge del rei de Joan Olivares, llegim:
El morro de vaques, però, devia ser nou i no va fer prou bé la faena: la pobra dona hi quedà penjada del dogal regirant-se i boquejant com un peix fora de l’aigua.
En la novel·la Tota d’un glop, de Pasqual Alapont Ramon, trobem:
Maurici va decidir premiar Glòria amb el càstig de la indiferència, i aquesta es va quedar boquejant com un peix fora de l’aigua.
En la novel·la juvenil ¿Qüestió de feromones?, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:
El meu amic passà pàgina del diari, boquejà com els peixos.
NOTA: Un morro de vaques és un botxí.