Un bony molt gran, d’una grandària considerable.
En el conte La vella, de Víctor Català, podem llegir:
Feia cinc anys que s’havia aireferida, anant a confessar al poble veí, amb un predicador que hi feia el novenari; havia caigut al mig de la carretera, amb els ulls en blanc i la boca de costat, com si fes ganyotes. Un carro que anava a mercat, a punta de dia, va atrapar al pas aquell bulto blanc i blau –la caputxa de franel·la i les faldilles de blavets– i el carreter va fer-li un xiulet, perquè l’animal, amb les orelles apuntades endavant, com si flairés un perill, se li espantava; però com el bulto no es mogués, el carreter baixà del carro i engegà un roc com l’embosta, que anà a petar en el braç esquerre de la padrina, fent-li un bony com un ou; i com ni així fes aires d’eixirivir-se, l’home, cremat, s’hi atansà amb la vara enlaire, per a veure si de grat o per força el faria deixondir, an aquell borratxo que dormia la mona al mig del camí.
NOTA 1: “Que s’havia aireferida” significa “que havia patit un atac d’apoplexia”.
NOTA 2: El conte La vella, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.