Referit a una xiqueta o a una dona jove: molt bonica, d’aspecte molt agradable.
En La novel·la d’una novel·la, de Francesc Almela i Vives, trobem:
Així aplegà a casar-se amb una modisteta bonica com una rosa de pitiminí, elegant com una model vienesa, salada com un caragol marí entre randes d’escuma i coqueta com… ella a soles.
Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joan Amades en Folklore de Catalunya. Costums i creences, a on podem llegir:
També havia estat molt invocada la Mare de Déu del Roser, i hom li demanava que si el nadó era una nena fos bonica com una rosa.
Vegeu: