bonica com una Mare de Déu

Referit a una xiqueta o a una dona jove: molt bonica, d’aspecte molt agradable.

En el Poema de Matamon, d’Enric Duran i Tortajada, podem llegir:

Tenia el moro una filla
de bellesa resplendent:
cabells d’un negre intensíssim,
ulls de turquesa, fulgents,
la figura alta i esvelta
–vincladís el moviment–
i la cara tan bonica
com una Mare de Déu,
una Mare de Déu bruna
amb ulls de color de cel.

En la novel·la Solitud, de Víctor Català, trobem:

[…] repara una minyona bonica com una Mare de Déu, […]