Referit a una xiqueta o a una dona jove: molt bonica, d’aspecte molt agradable.
En la novel·la La casa de les flors, de Joaquim Gonzàlez Caturla, podem llegir:
Des de ben menudeta, a casa, i per a tots, Elisa era la gràcia, bonica com una flor, deien, amb els seus ulls d’un blau profund i el cabell llarg i negre com la nit.