1) S’usa per a expressar que algú és molt bona persona, que és un tros de pa.
2) S’usa per a expressar que algú s’ha curat d’una malaltia que ha patit i que ja està completament sa.
En la rondalla Abella, d’Enric Valor, podem llegir:
Però el de la Barcella era un bonàs com un cabàs. Si les fillastres creien això, era perquè tenien orbs els ulls per la gelosia.
En la rondalla La raboseta i el rabosot, que trobem en Rondalles del Baix Vinalopó, de Joaquim Gonzàlez i Caturla, reproduïda en Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, trobem:
Pel camí el rabosot, que era un bonàs com un cabàs però una miqueta innocent, es lamentava:
–Xe, raboseta, em pense que avui no menjarem!