S’aplica metafòricament per a expressar moviment, activitat, agitació.
En el conegut poema Veles e vents, d’Ausiàs Marc, podem llegir:
Bullirà·l mar com la caçola ‘n forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrara voler tota res mal
que sobre si atur hun punt al jorn;
grans e pochs peixs a recors correran
e cerquaran amaguatalls secrets:
ffugint al mar, hon son nudrits e fets,
per gran remey en terra exiran.
En la novel·la El metge del rei de Joan Olivares, llegim:
La ciutat bullia com la cassola en forn esperant la visita reial.
NOTA: Considere més adequat escriure el verb bollir (amb o) perquè eixa grafia és la més fidel a la pronúncia de la majoria dels valencians, la més adequada per raons etimològiques, la més coherent amb les grafies usades per altres llengües romàniques (occità bolir, italià bollire) i la que apareix en el DNV de l’AVL.