boca com un rap / boques com a raps

1) En sentit real: una boca molt gran.

2) En sentit figurat: s’aplica a qui parla més del compte, a qui diu coses que hauria de callar.

3) En sentit figurat: s’aplica a qui té la boca oberta a causa de sorpresa o admiració.

En la rondalla L’albarder de Cocentaina, d’Enric Valor, podem llegir:

–A què t’haig d’aidar? –feia ella badant una boca com un rap.

Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:

Aleshores, mirant-me fixament s’atansà més a mi, va obrir la boca com un rap i amb l’índex de la dreta m’assenyalà el seu interior amb llàgrimes als ulls: s’hi veia només un petit monyó de carn rosàcia, que finia amb una cicatriu morada, el qual movia frenètic de dreta a esquerra. Li mancava la llengua: li l’havien tallada.

En Els camps dels vençuts, de Toni Cucarella, podem llegir:

Per això, el dia que vam descobrir aquell Gordini groc aparcat a la porta de ca Martí Mora i Matilde Pont se’ns va quedar la boca com un rap. Quina loteria els havia eixit?, ens interrogàvem.

Joaquim Martí i Gadea, en Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (pàg. 48 del 1r afegitó), escriu:

Casi totes son llargues y primes com á espingardes, en uns braços com á forques, unes mans com á raquetes, uns còsos com albardes, unes cames com á tirasos, uns pèus com á minjos, uns còlls com á faluques, unes cares morenes com les ròques del terreno, unes boques com á raps, unes orelles com á dotrinetes, unes selles com á márgens y uns caps com á estornells, y sobre tot mal forjáes ó garbáes, puix la ròba els plòra damunt, lo mateix que si l’ hagueren furtá.

En el Diccionari Valencià, en l’entrada rap, trobem: «Gènere de peixos de l’orde dels lofiformes, família dels lòfids (Lophius sp), de cap voluminós i aplanat, ulls grans i pell nua, que s’enterra en els fons d’arena i fang, comestible molt apreciat i amb un agulló darrere de cada aleta pectoral.»

Els raps tenen una boca grandísima. El modisme comparatiu està plenement justificat, encara que sembla que seria més lògic si, en lloc de dir una boca com un rap, diguérem una boca com la d’un rap.

Aquest modisme comparatiu s’usa, generalment, amb el verb tindre.

NOTA: El DNV no arreplega aquest modisme comparatiu però sí que arreplega la locució boca de rap que definix com a ‘boca molt gran’.