1) Referit a una cosa de menjar: molt bona, exquisida, d’excel·lent qualitat.
2) Referit a qualsevol cosa: molt bona, de molt bona qualitat.
Josep Tormo Colomina, en el seu treball Orígens dels modismes antroponímics alcoians, explica que la paraula catem és una deformació de Ca Telm, és a dir, Casa Telm, que era una botiga que hi havia a Alcoi en el segle XIX que tenia fama de vendre la mel més bona de la contornada. Escriu Tormo:
Actualment pronunciat “catèm”, s’aplica referit a qualsevol producte deliciós, excel·lent, de primera qualitat: “Pep, has tastat este formatge? No! Pos és mel de catèm!”.
Casa Telm, situada al xamfrà dels carrers Santa Llúcia i Sant Jordi, era una botiga del segle passat [es referix al segle XIX] que tenia fama de vendre la millor mel de tota la comarca. Eara tan anomenada que va donar orige a la frase Mel de Ca Tem per a realçar la qualitat òptima de qualsevol producte alimentari. Actualment, per extensió, s’usa també en sentit figurat : ” –Has sentit l’últim disco d’Ovidi Montllor? –Encara no. –Pos, és fantàstic! És mel de Ca Tem!” Pel que sembla, la seua fama va arribar a Alacant i, fins i tot, a les ciutats de la costa, on es coneixen variants d’eixe modisme.
Jo he sentit moltes voltes el modisme comparatiu d’igualtat bo com la mel de catem i també –més encara– l’expressió ser mel de catem aplicada a alguna cosa que es considera molt bona, sobretot referida a coses de menjar. El que no recorde haver sentit mai és el modisme comparatiu de superioritat més bo que la mel de catem. En bona lògica, eixe modisme hauria d’existir, com el d’igualtat, però probablement els alcoians no hem considerat mai que poguera haver-hi res que fóra més bo que la mel de catem i no l’hem creat.
Pel que fa a l’expansió de l’expressió que ens diu Josep Tormo Colomina, confirme que l’he sentida en diverses poblacions de la Marina i de l’Alacantí. A més, Joan-Carles Martí i Casanova –gran coneixedor del parlar d’Elx– ens ha informat més d’una volta, en diversos missatges enviats a la llista Migjorn, que l’expressió és viva i molt usada a la comarca del Baix Vinalopó, sobretot a la zona rural d’Elx.
En la novel·la Vespres de sang, de l’escriptor otosí Joan Olivares, trobem la variant mel de catà. Li vaig preguntar a l’autor sobre aquesta variant i, en un missatge privat de data 1 de juny del 2012, em va explicar que a Otos –i probablement a altres poblacions de la Vall d’Albaida, també– es diu d’eixa manera i ell ho va escriure com ho coneixia de la seua parla heretada, però quan va presentar el llibre a Cocentaina algú li va explicar que la variant original és mel de catem.