S’usen per a expressar la idea que una cosa és molt blanca.
En la novel·la L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor, podem llegir:
La del pare, rabent, pujava amunt, pel mig del cel, destacant-se en la blavor, blanca com una volva de neu.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
Encara entrava un raig de sol pel desllunat; s’oïa, enllà baix, el piafar d’algun cavall; s’oïen les hores del Miquelet com si estigués al damunt nostre. Rosaura, la gata d’Angora, blanca com una volva de neu, jeia, com una morta, estesa damunt la pollera de la conca.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, trobem:
El pare encara disposava d’un tern de bon tall, de drap fi i confortable, lluïa una camisa blanca amb corbata de papallona sota un coll dur i blanc com la volva de la neu, duia capell i unes botes de dòngola impecables, […]
En la rondalla El pollastre de festes d’Enric Valor, podem llegir:
Arriben Joan i la dona, i, com que ja els esperaven, hi havia a la porta de la casa la filla, les dues xiquetes que tenien i Batiste; ella amb un vestit tot florit i un davantalet blanc com la volva de la neu.
NOTA: El nostre modisme comparatiu blanc com una volva de neu equival al castellà blanco como los ampos de la nieve.