blanc com un glop de llet / blancs com a glops de llet

1) S’usa per a expressar la idea que una cosa és molt blanca.

2) S’usa per a expressar la idea que una persona és de pell molt blanca.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, podem llegir:

Els taulellets relluïen, i l’inodor, també blanc com un glop de llet, feia goig de veure.

Isabel-Clara Simó, en la novel·la Júlia, escriu:

La vella va abaixar el cap i va començar a plorar. Júlia li va allargar el mocador que portava a la bocamànega, blanc com un glop de llet i amb puntes de boixets. Dresprés se li va posar al costat i li va passar la mà per l’esquena.

En el conte En Met de les Conques, de Víctor Català, llegim:

De sobte, un gran esbatec d’ales omplí l’espai amb remor de moltes músiques juntes, i En Met veié baixar del cel tot d’àngels blancs com a glops de llet, amb els baixos de les túniques caragolats mateix que les dels àngels de l’església, i també com ells, duien palmes verdes a les mans i corones de llum damunt del front.

Dimarts 9 de maig del 2006, Jordi Palou va enviar aquest modisme comparatiu a Cada dia un mot i va posar com a exemples els fragments literaris següents:

D’El temps de les cireres, de Montserrat Roig:

Com que venia en Gonçal, la Patrícia es posà les mitges de gasa que li havien dut d’Andorra. Aixecà la cama, blanca com un glop de llet i plena de venetes que semblaven petits rius, i s’hi estirà la mitja. Quan la feia lliscar cap amunt sentí com una pessigolleta: un foradet, minúscul, que es convertia en carrera i baixava de pressa cap el peu. Les úniques mitges de gasa que tinc, va pensar, desolada. Però no se les va treure. “Diré a la Sixta si vol anar a l’Orxateria Valenciana a prendre xocolata desfeta”.

D’El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat Papasseit:

Visca l’amor que m’ha donat l’amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l’amor
        l’he cridada i venia
–tota era blanca com un glop de llet.
Visca l’amor que ella també es delia:
visca l’amor:
        la volia i l’he pres.

NOTA: El conte En Met de les Conques, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.