S’usa per a expressar la idea que la cara d’una persona s’ha quedat pàl·lida, que té la color trencada.
En la novel·la Júlia de l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó trobem:
–Sí, comentaris.
–Quina classe de comentaris? Què ha de dir ningú de la meua filla?
–Això són coses que vostè deu saber.
Rafelet, que ara estava blanc com l’algeps, va obrir la porta i, sense tancar-la, va baixar de pressa l’escala. Júlia va desar la tassa, i amb el cos una mica inclinat cap avall, des del llindar la cridar:
–Rafelet!
En la novel·la L’hereu, d’Àlan Greus, podem llegir:
Ella quasi es posa a plorar en veure la meua reacció. És clar, m’havia quedat blanc com l’algeps, i fins i tot em costava esforç engolir saliva.