blanc com la calç

1) S’usa per a expressar la idea que una cosa és molt blanca.

2) S’usa per a expressar la idea que una persona és de pell molt blanca.

En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:

–Quant que ens costarà ficar-te al cap la moral vertadera! –intervingué la segona Castellvill, la Carmelina, que tot i no ser la gran, tenia el cabell blanc com la calç mentre que les altres germanes el tenien gris–.

En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, trobem:

Enyoraven la casa de Xàtiva, ampla, assolellada i blanca com la calç.

En la novel·la Terra, de Francec Viadel, podem llegir:

El dia de Nadal es va presentar tocat amb un barret de núvols blancs com la calç.

Vicent Ortega, en la novel·la El collidor d’ànimes, escriu:

Fins que una vesprada, el Semo, aquell llenyater foll i borratxot, blanc com la calç, inflat com una bóta i amb el posat més circumspecte que mai no s’havia vist, fou detingut per un comissari de la policia d’Algerta a casa seua, davant sa mare i els germans.