1) En sentit real: molt bla, molt tou, molt moll.
2) En sentit figurat: dòcil, condescendent.
En la narració La sirena de l’Illa dins Narracions alacantines de muntanya i voramar, de Jordi Valor i Serra, podem llegir:
–Trobe que es confia vosté massa –li retrucà la Sílvia–. No me coneix encara. Sóc blana com la cera per als que ho mereixen; mes per als que no… sóc dura com el bronze del meu color.