beure com un trull

Beure molt. S’usa, fonamentalment, per a expressar que algú beu begudes alcohòliques en gran quantitat, de manera immoderada.

En la novel·la Les urpes del llop, de Vicent Pallarés, podem llegir:

Anant pel món a les hores que va i amb les companyies que deu portar, qualsevol dia tindrà alguna desgràcia. I el que més em preocupa és que beu com un trull i perd el coneixement. Si fóra germà teu, tu també patiries, no digues que no.

En la novel·la L’àngel covard, de Vicent Pallarés, podem llegir:

Potser era perquè el silenci se li feia cada vegada més incòmode, o perquè no podia permetre que ningú mirés el seu germà gran amb ulls de reprovació, que el pare, que també havia begut com un trull, va proposar:
–Ara cantarem una mica, eh? Vinga, alegria, que açò sembla un enterro de tercera.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Joaquim Martí Mestre en el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX): «Cf. beure com un trull ‘beure molt’ (Luís, 2000:257).» El DNV també arreplega aquesta comparança i diu que significa ‘beure sovint i en quantitat’.