Molt bonic, molt bell.
En Les ales d’Àngel Vidal, de Joan Martínez Monjo, podem llegir:
Volava. Sí. Era magnífic! Era bell com un somni! Sentia que podia volar. Perquè volava, sí. Volava! Com els avions, com les gavines que tant m’encisaven, com les àguiles, com els teuladins, com les libèl·lules, com els àngels. Podia volar!