Barallar-se acarnissadament.
Montserrat Roig, en Els catalans als camps nazis, escriu:
Entre ells, víctimes d’un sistema essencialment insolidari, es barallaven com a llops. Havien cregut que eren el poble escollit, els dirigents que no temien la justícia, ni la policia, ni les institucions com l’Església Catòlica.
El modisme comparatiu barallar-se com a llops l’arreplega Joan Amades en Folklore de Catalunya, on podem llegir:
Seguint corredors i més corredors, arribà a un gran pati, on hi havia set gegantassos, tots armats de llances i d’espases, els quals es barallaven com a llops.