Diem que algú està baldat quan quasi no pot moure’s perquè està molt cansat, perquè ha rebut una palissa o a causa d’alguna malaltia.
L’origen d’aquesta comparança es troba en el fet que als lluços els peguen uns quants colps abans de guisar-los per a ablanir-los la carn.
En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, podem llegir:
Bernardet estava baldat com un lluç; escoltava, però s’adormia sense voler