Badallar molt sovint i d’una manera exagerada, fer badalls molt grans.
En La brúixola daurada –traducció en català feta per Albert Torrecassana Flotats de la novel·la Northern Lights, de Philip Pullman–, podem llegir:
L’oncle de la Lyra es va apropar al foc, va estirar els braços per sobre del cap i va badallar com un lleó.
En L’Apocalipsi segons Macintosh, d’Àngel Brunet, llegim:
L’agent que feia guàrdia al davant de l’habitació 2A, a través del vidre de la porta de la qual el comissari Smirnoff i jo vetllàvem el pobre Zacaries Histofreezer, badallà com un lleó famèlic. I per simpatia, jo. I per solidaritat, l’Smirnoff també.
NOTA: Com veieu, en el primer exemple literari diu “es va apropar al foc”. Podeu llegir la meua opinió sobre el verb apropar en l’article «Sobre l’ús en valencià del verb apropar i d’uns quants castellanismes mentals més» que vaig publicar en el núm. 1.398 del butlletí InfoMigjorn (13 de novembre del 2018) i que podeu trobar el l’enllaç següent: https://www.migjorn.cat/bd/esreig_apropar.pdf
També podeu llegir-lo en la pàg. 204 del meu llibre Des del meu racó.