Avorrir-se molt.
En Gorres per a tothom, de Marian Baqués, podem llegir:
De fet, no volia repetir l’experiència del cap de setmana passat, quan, sol a casa, s’avorrí com un lluç veient un partit de futbol.
En la novel·la L’àngel covard, de Vicent Pallarés, llegim:
De manera que vam sopar sense la Llúcia i jo em vaig avorrir com un lluç i em vaig haver d’aguantar les ganes de plorar de ràbia.