Molt astut.
La rabosa, mamífer carnívor de la família dels cànids, espècie Vulpes vulpes, és un animal que té fama de ser molt astut.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, podem llegir:
David tenia fama per tota aquella rodalia serrana, de ser observador i astut com una rabosa. Ningú no podia explicar-se el poder dels seus ulls de modern Argos per a escrutar tota l’alta vall.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, llegim:
Jo sabia per Toni i Amèlia que David tenia moltes virtuts: era un bon observador; un home honrat però de geni; llest i astut com una rabosa; no passava ningú ni de nit ni de dia per l’Almussai que no ho sabés ell. Els veïns havien acabat per atribuir-li poders quasi màgics.
En la novel·la L’home de l’estació, de Joaquim Gonzàlez Caturla, trobem:
Salvador Aracil, Saoro, d’ofici cambrer. Feia anys que Tomàs Forner el coneixia. Era astut com una rabosa, es feia el sord i, si calia, una miqueta el babau.
En Els lluitadors, de Francesc Gisbert, podem llegir:
Avançava al capdavant, enfilant-se pels marges i esmunyint-se per les solsides àgil com un conill, silenciós i astut com una rabosa, per tal de detectar la presència de l’enemic emboscat.
Rafael Arnal, en la novel·la La solsida, escriu:
Astut com una rabosa, s’esmunyia pels esbarzers punxosos de la política sense arraps, com una anguila entre els dits.
L’escriptor benisser Bernat Capó, en el llibre Espigolant pel rostoll morisc, ens parla del roder Mitjana, de Castell de Castells, i ens diu:
Astut com la rabosa, fort com un bou, serveix als interessos del seu protector si aquests són paral·lels als seus, obeeix les ordres si interpreten fidelment els seus desigs.
El roder Joan Baptista Reig Verdú, conegut amb el malnom de Mitjana, va ser un dels roders valencians del segle XIX més llegendaris. Després d’haver dut una vida molt agitada, d’haver sigut un bandoler temut, d’haver llevat la vida a moltes persones –sovint per nimietats–, d’haver sigut durant bastant temps alcalde –i un molt bon alcalde– del seu poble, Castell de Castells, d’haver matat, més tard, dos guàrdies civils, d’haver anat a la presó i d’haver tornat a sa casa després d’haver complit la condemna, va morir, finalment, en el seu llit a una edat avançada. És l’unic roder valencià que va morir de vell.
Bernat Capó, en Espigolant pel rostoll morisc, descriu detalladament la vida de Mitjana en el capítol dedicat a Castell de Castells.